Prosa / Un Instant

Un instant

M’aixeco al matí i passejo carrers avall buscant senyals que em facin canviar d’opinió, però res varia. Res exalta la calma blanca de les ànimes enlluernades pel crepuscle suau i transparent, que poc a poc baixa sota les llunyanes muntanyes per ofegar-se dins d’un mar de nostàlgia llunyana mentre la gent passa per la meva vora, amb pressa.

 Em fico la mà a la butxaca i em cau una moneda que tentineja i rodola com una baldufa davant d’un món estupefacte, mogut tan sols per l’objecte que li trenca el silenci emboirat de la malícia majestuosa que s’alça davant de qualsevol heroi, contemporani, passat o desgraciadament futur, que l’intenti enderrocar. Poderoses dots malvades amaguen aquella circumferència daurada que enfosqueix directament  el cor de qui la posseeix, i continua amb l’ànima i la ment de qui la desitja. Desperta enveges gens sanes i tempestes fosques dins la gola del llop famèlic.

 Núvols que a la fi s’atansen a les platges banyades d’aigua que algun cop fou cristal·lina, escalfada des dels inicis per una cara groga somrient que cada dia mort desesperant als galls i euforitzant els amants, que esperen el roig mort de la cara ja vella que cau per renéixer a l’instant en una dama de vestit blanc que poc a poc va donant la volta creuant la infinitat d’estels que ens observen immòbils, plorosos, com perles penjades en un sostre titànic de color marí.

Encara busco cada instant la màgia que albergava cada dansa mentre esperaven alguna cosa millor, com platges daurades, habitades de nans que exploressin les cavitats de la terra, en busca de pedres precioses a les quals poder comparar amb la bellesa d’una petita nimfa. Amb acàcies d’elfs, que fabriquessin felicitat a dins dels boscos on guardessin els secrets dels unicorns blancs, amb crins platejades i orelles de llet amb mel distants dels ulls penetrants com milers d’estels concentrats dins d’un mirall on només es reflectís el veritable sentit del ser feliç. Muntanyes poblades de gegants que modelessin els núvols amb els dits creant divertides figures de com si fossin cotons de sucre dins d’una fira d’interminables colors, somnis complerts com per encantaments sorpresa. Plena de gent somrient donant de la mà a qui més s’estimen, barrejant fantasies amb cultures, mesclant il·lusions amb opinions, benestar amb convivència, diversió amb col·laboració i llibertat amb expressió.

  Poc a poc, la moneda comença a trontollar. Els núvols es comencen a dissipar. La llum il·lumina als vianants que continuen circulant despertant
d’un somni efímer com la primavera però etern com el record.

La moneda ja s’ha parat.

  Tornar amunt                                                                                Opina sobre aquest text