Poesia / Hospitalitat

Hospitalitat

Com el mar rep amb onades suaus
els pescadors i llurs naus,
com el dia rep amb tranquil·litat
la fresca del matí,
tu m’obrires els teus braços
i a la teva taula
em volies donar hospitalitat.

¡Oh negra nit!

¿Per què has negat la terra amb la teva foscor?

¡Oh dama cruel de pell pàl·lida!

¿Per què no distingeixes els justos
dels pecadors?

A una altra taula t’han convidat,
senyora atenta amb els malaventurats,
i aquesta invitació
no l’has pogut refusar,
és impacient,
el teu amfitrió.

¿On has anat?

¿Com estàs?

Ja no pots respondre.

El teu somriure

que no vaig conèixer,
els teus ulls
que no em van veure,
la teva veu
que no va cridar el meu nom.

Ho volia.

Conèixer-te.

Veure’t.

Respondre’t.
Tu també ho volies.
Ho volíem, ho volem.
Però la vida canvia

en tan sols vint minuts:
de l’alegria a la tristor,
de la companyia a la solitud.

De la dolçor a l’amargor.
Tan sols em resta dir-te allò
que et volia dir quan m’obrissis la porta:
-Hola,
i moltes gràcies.

Efren Fonte