Las carícias del mar

Petjades Notícies Prosa Poesia Teatre Calaix de sastre Fotos Opinions dels lectors Llibre de visites Enquestes

Las carícias del mar
Tu ausencia
Divagando
Hospitalitat
Reflexión

Poesia / Las carícias del mar

 

Cada vez que miras al mar
la luna se duerme en tu sonrisa
Cada vez que te miro
mi alma se llena de suspiros

 

En tu ciudad al amanecer
el sol sale por tu ventana
al atardecer te busca
y se duerme en tu cama

 

Te invito a comer
y vienes acompañado
de la luna y el murmullo del mar
Te beso y tu piel me sabe
a sal de mar y noche

 

Eres tan guapo
que cuando el sol te mira
te tiene envidia

Eres tan guapo
que cuando paseas por la playa
las olas del mar
se rinden a tus pies.

 

Tornar amunt                                                                                    Opina sobre aquest text